llomb. Magg succ, gran
per tucc.
(extret de Correas /
Gargallo, 2003: 157).
El nom d’aquest mes,
llatí Maius, s’hauria de posar en relació amb una arrel
*mag- el significat de la qual seria ‘gran’ (d’on
l’adjectiu llatí magnus, mateix significat) d’on sortiria
el nom de Maia, deessa romana de la terra i de les messes, i
d’aquesta es desenvolupà una forma analògica Maius. És el
terme base de totes les paraules romàniques que designen aquest mes:
pt. i gall. maio; ast. mayu; cast. i arag. mayo;
cat. maig; oc. i fr. mai; fr. ant. moi; val. Li.
may; pic. ['mwa],
['mwe];
frpr. më, may (vall d’Aosta); rom. gr. matg
(sobreselvà, subselvà i sobremirà), meg (alt engadinès),
mei (baix engadinès); lad. mei (vall de Gardena), mé
(vall de Fassa), mà (vall de Badia); mèi (vall de
Fodom); fri. Mai; piam. i mil. magg; lig. mazzo;
vèn. majo; sard log., sard nuo. i sard camp. maju;
sard camp. mau; sas. màggiu, màiu; gal.
magghju; it. maggio; nap. majo; sic. maju.
El romanès mai hauria d’explicar-se per l’intermediari
del grec Μάϊς (< MAIUS).
El romanès té formes
alternatives a les ja esmentades per a designar el maig.
Amb aquestes el descriu com “el mes de les flors”, florar (< *FLORARIU), o “de les
fulles”, frunzar, de frunză ‘fulla’ (1)
del llatí FRŌNDIA (< FRONS, -NDIS ‘fullatge’).
1. Fet que constatem també en basc, on trobem les formes orril
i ostoil, de orri i osto ‘fulla’
respectivament (Taglivini, 1963: 140).
