De Sancto Valentino

Hoy es el día de San Valentín, curiosamente se ha relacionado a este santo —y más concretamente su día— con el amor. No obstante, la historia de este nada tiene que ver con los enamorados. Realmente, no tenemos muchas noticias acerca de este mártir cristiano. Lo que sabemos es que fue un sacerdote que vivió en el siglo III, durante el reinado del emperador Claudio II. A continuación, leamos la vida del santo incluida en la obra de Jacopus a Voragine:

Valentinus dicitur quasi valorem tenens, hoc est, in sanctitate perseverans. Vel dicitur Valentinus, quasi valens tyro, id est, miles Christi. Miles dicitur valens, qui nunquam cecidit, fortiter ferit, se valenter defendit, potenter vincit. Sic Valentinus non cessit martirium vitando, percussit ydololatriam evacuando, defendit fidem communiendo, vicit patiendo.

Valentinus reverendus presbiter fuit, quem Claudius imperator se adduci faciens interrogavit dicens : quid est Valentine ? Car amicitia nostra non frueris, ut Deos nostros adores et superstitionem tuae abjicias vanitatis. Cui Valentinus : si gratiam Dei scires, ista nequaquam diceres, sed ab ydolis animum revocares et Deum, qui est in caelis adorares. Tunc quidam, qui Claudio adstabat, dixit : quid vis dicere, Valentine, de sanctitate Deorum nostrorum ? Cui Valentinus : ego de iis nil dico, nisi quod fuerunt homines miseri et omni immunditia pleni. Ad quem Claudius : si Christus verus Deus est, cur mihi non dicis, quod verum est ? Cui Valentinus : vere Christus solus est Deus, in quem si credideris, anima tua salvabitur, republica augebitur, omnium inimicorum tibi victoria concedetur. Respondens autem Claudius adstantibus dixit : viri Romani audite, quam sapienter et recte homo loquitur iste. Tunc dixit praefectus : seductus est imperator : quomodo deseremus, quod ab infantia tenuimus ? Et tunc cor Claudii immutatum est. Traditur autem cuidam principi in custodiam et cum in domum eius ductus fuisset, dixit ; domine Jesu Christe, verum lumen, illumina domum istam, ut te verum Deum cognoscant. Cui praefectus : miror te dicentem, quod Christus est lumen : equidem si filiam meam diu caecam illuminaverit, faciam, quaecunque praeceperis. Tunc Valentinus orans eius filiam caecam illuminavit et omnes de dome convertit. Tunc imperator Valentinum decollari praecepit circa annum CCLXXX.

Jacopus a Voragine, Legenda aurea, cap. XLII

Este relato tampoco nos proporciona muchas más pistas acerca de la vida del santo. La única información que nos da es que Valentín fue llevado ante el emperador y, después de hablar con él, el santo parece que, por un momento, convence al soberano. Sin embargo, el prefecto interviene y hace que Claudio rectifique. Entonces, el mismo prefecto se lleva a Valentín a su casa y lo encierra. Allí ve cómo el santo reza al Señor y, en ese momento, el carcelero dice que si el Dios cristiano es capaz de devolverle la vista a su hija, él hará todo lo que quiera. Después de orar, la hija del prefecto recupera la vista y todos los de la casa se convierten. A pesar de haber obrado este milagro, Valentín no puede escapar de la ejecución.

El regne dels déus: Rhiannon

RHIANNON

La deessa Rhiannon, el nom de la qual podria significar 'la gran reina', és la manifestació gal·lesa de la irlandesa Morrigan (o Macha) i de la gala Epona (1).

Hom coneix fonamentalment Rhiannon per ser un dels personatges principals de diversos Mabinogion (2). El primer relat on apareix aquest personatge és el següent:

Es diu que, un dia, Pwyll, príncep de Dyvet, pujà dalt d'un turó i veié com una dona, muntada sobre un gran cavall blanc, avançava lentament pel camí principal. De sobte, el príncep preguntà als seus homes si n'hi havia algun que conegués aquella dona. Ningú la coneixia. Llavors, ordenà que un d'ells anés a trobar-la per saber qui era. Un dels seus homes s'aixecà ràpidamant i quan es trobà davant d'ella, s'adonà que ja havia passat de llarg. Aleshores, la perseguí, però com més depressa anava, més se n'allunyava ella. Tot veient que no podia atènyer-la, tornà amb el seu senyor. Llavors, aquest li digué de prendre el cavall més ràpid de la cort i ordenà de nou la persecussió d'aquella misteriosa dona. Tanmateix, tot fou en va i com més depressa anava ell, més se n'allunyava ella. Quan Pwyll veié que el seu servent no podia atrapar-la, decidí de tornar a la cort.

L'endemà, pujà dalt del mateix turó acompanyat pels mateixos homes que el dia anterior. Llavors, al cap d'una estona, el príncep reveié la dona i ràpidament prengué un cavall i anà darrere seu. Això no obstant, li fou impossible atrapar-la. Tot seguit, Pwyll demanà a la donzella si podia esperar-lo i ella respongué que ho faria amb molt de gust. Aleshores, ella s'aturà i enretirà el vel que li tapava el rostre. Un cop fet això, els dos joves començaren a conversar. Ell li preguntà d'on venia i cap a on anava. Ella li respongué que es deia Rhiannon i que era filla d'Eveidd Hen, i que el seu pare volia casar-la en contra de la seva voluntat. Després, declarà el seu amor a Pwyll i li demanà quina era la seva resposta. El príncep digué que si li donessin a escollir entre totes les dames i donzelles del món, l'escolliria a ella. Llavors, es citaren per l'any següent a la cort del pare de Rhiannon.

Tal com havien concretat tots dos enamorats, l'any següent el príncep Pwyll es presentà a la cort del rei Eveidd Hen, on fou molt ben acollit. Després del banquet, entrà un home a la sala i saludà Pwyll i els seus companys. Aquest li tornà la salutació i l'animà a asseure's a taula amb ells. La resposta de l'home fou negativa i digué al príncep que era allà per a fer-li una sol·licitud. Pwyll hi consentí malgrat la reticència de la princesa Rhiannon. Llavors, l'home declarà que volia jaure amb la dona que més s'estimava en aquest món. Tot seguit, la princesa digué a Pwyll que aquest home era Gwawl, aquell amb qui volien casar-la. Molt afligit, el príncep romangué en silenci. Aleshores, Rhiannon ordí un pla per tal que Gwawl no pogués prendre-la. Aquest consistia a demanar un termini d'un any per concedir el do que havia sol·licitat Gwawl. Passat aquest termini, Pwyll aniria davant del pretendent i li demanaria que omplís un sac d'aliments. Tanmateix, aquest no s'ompliria mai i quan Gwawl demanés per què passava allò, Pwyll havia de respondre que el sac no s'ompliria fins que un gran senyor trepitgés els aliments i digués: Ja n'hi ha prou! Llavors, el príncep hauria d'embolicar Gwawl fins al cap i tancar-lo dins. Després, hauria de cridar els seus homes, amb el corn, perquè caiguessin sobre la cort.

Un cop arribada la data concertada, tots feren tal com havien planejat. El resultat fou un èxit i Gwawl caigué de quatre potes en la trampa preparada per Rhiannon i Pwyll. No obstant això, el pare de la princesa demanà que alliberessin Gwawl del captiveri amb la condició que aquest no es vengés mai. El dia següent, Pwyll i Rhiannon tornaren plegats a la cort de Dyvet.(3)

Adaptació de l'edició de Victoria Cirlot, Mabinoginon. Relatos galeses, Madrid, Editora Nacional, 1982. 

 Cançó dedicada a Rhiannon i interpretada pel grup gal·lès Ceredwen.

(1) Macha és la deessa irlandesa de la guerra i Epona és la deessa gala de la terra i la fertilitat. Aquesta se la representava acompanyada d'un cavall (animal que també s'associa a Rhiannon). En la mitologia grecoromana pordríem relacionar aquesta divinitat amb Àrtemis/Diana i amb Atenea/Minerva.

(2) Recull de contes gal·lesos recopilats entre els segles XII-XIII.

(3) A partir d'aquí comencen altres relats al voltant dels dos sobirans de Dyvet.