BHIMA I BAKU
La història que s'exposa a continuació està extreta de l'epopeia índia del Mahabharata. L'episodi en concret explica una de les gestes de Bhima, un dels cinc pandaves, que tot fugint dels seus cosins -els sobirans del reialme de Hastinapura- es refugia, amb els seus germans i la seva mare Kunti, a casa d'uns bhramans, a la ciutat d'Ekachakra.
Relleu que representa els cinc pandaves
El relat ens diu que, finalment, els pandaves (1) arribaren a Ekachakra i allà trobaren allotjament a casa d'un braman (2). Un dia, Bhima es trobava a soles amb la seva mare Kunti i sentiren com els senyors de la casa parlaven i es planyien, llavors la mare digué al seu fill que aquella família havia fet molt per ells i que haurien d'ajudar-los. Tot seguit, Kunti es dirigí al braman i a la seva esposa i els demanà la raó per la qual ploraven. Aquests respongueren que la seva tristesa es devia a un mal que feia molt de temps que assolava la ciutat. Quan Kunti volgué saber quin era aquest mal, el braman li contà que prop de la ciutat hi vivia un rakshasa (3) que es deia Baka i que es dedicava a atemorir els habitants amb continues incursions. Saquejava i destrossava tot el que trobava al seu pas i a més a més, s'enduia persones per menjar-se-les. Llavors, per tal de pal·liar aquesta situació, els habitants d'Ekachakra decidiren de proposar al rakshasa que cada setmana li lliurarien un carro ple fins dalt de queviures acompanyat d'una persona escollida en sorteig. Aquella setmana era el braman qui havia de sacrificar-se pel poble. Quan la mare dels pandaves hagué sentit el relat, s'estremí i es compadí dels seus hostes, i pensà a trobar una solució. De seguida se li'n occorregué una, diria al seu fill Bhima (4) que es presentés ell a la cova de Baka. Així ho acordaren mare i fill malgrat les reticències del braman i de la seva família.
L'endemà, Bhima prengué el camí que el conduïa al cau del rakshasa tot carregat amb tots els aliments que la nit abans havien estat cuinats a casa dels bramans. Tanmateix, a mig camí, reparà en el fet que si matava Baka, tot aquell tiberi que portava es faria malbé ja que ell no pensava menjar-s'ho amb les mans brutes. Així doncs optà per aturar-se i gaudir del menjar que duia. Un cop s'hagué menjat tot el que hi havia al carro, Bhima cridà Baka perquè sortís de la cova on vivia. Quan el rashasa veié que el carro estava buit i que Bhima encara menjava, l'increpà i li reclamà tot l'aliment que, segons ell, li pertocava. El fill de Kunti no s'immutà, així que Baka agafà un tronc i l'hi llançà, però Bhima en desvià la trajectòria d'un sol com de mà. Tot seguit, li digué que havia atemorit durant molt de temps aquella ciutat i que ja era hora que morís. A continuació, començà una lluita ferotge entre tots dos que durà s'allargà una bona estona. Tot i que al començament les forces estaven prou igualades, finalment, Bhima aconseguí agafar Baka per l'esquena i la hi trencà en dos trossos. Un cop l'hagué occit, se l'emportà arrossegant-lo fins la porta d'Eckachakra.
Representació del combat entre Bhima i Baka
(1) Fills de Pandu i de Kunti. Pandu no era el pare biològic dels pandaves ja que aquest no podia concebre a causa d'una maledicció. Així doncs els germans eren fills de diferents divinitats, per exemple, el pare de Bhima era Vaiu, el déu del vent, de qui heretà la seva força.
(2) Nom de la casta sacerdotal hindú.
(3) Dimoni de la mitologia hindú.
(4) Bhima es caracteritza per la seva increïble força (Cf. nota 1)
Aquest és un relat que fa adonar-nos de la quantitat tan gran de tòpics, temes literaris i personatges arquetípics que compartim els pobles d'ascendència indoeuropea. Certament, en Bhima veiem reflectits personatges tan coneguts en el nostre imaginari occidental com Hèrcules o Sant Jordi i en Baka hi veiem algun dels monstres amb els quals es va enfrontar l'heroi grec en el decurs dels seus dotze treballs (l'Hidra de Lerna o el lleó de Nemea) o el drac que atemoreix la ciutat de Montblanc a la llegenda catalana.
L'endemà, Bhima prengué el camí que el conduïa al cau del rakshasa tot carregat amb tots els aliments que la nit abans havien estat cuinats a casa dels bramans. Tanmateix, a mig camí, reparà en el fet que si matava Baka, tot aquell tiberi que portava es faria malbé ja que ell no pensava menjar-s'ho amb les mans brutes. Així doncs optà per aturar-se i gaudir del menjar que duia. Un cop s'hagué menjat tot el que hi havia al carro, Bhima cridà Baka perquè sortís de la cova on vivia. Quan el rashasa veié que el carro estava buit i que Bhima encara menjava, l'increpà i li reclamà tot l'aliment que, segons ell, li pertocava. El fill de Kunti no s'immutà, així que Baka agafà un tronc i l'hi llançà, però Bhima en desvià la trajectòria d'un sol com de mà. Tot seguit, li digué que havia atemorit durant molt de temps aquella ciutat i que ja era hora que morís. A continuació, començà una lluita ferotge entre tots dos que durà s'allargà una bona estona. Tot i que al començament les forces estaven prou igualades, finalment, Bhima aconseguí agafar Baka per l'esquena i la hi trencà en dos trossos. Un cop l'hagué occit, se l'emportà arrossegant-lo fins la porta d'Eckachakra.
(1) Fills de Pandu i de Kunti. Pandu no era el pare biològic dels pandaves ja que aquest no podia concebre a causa d'una maledicció. Així doncs els germans eren fills de diferents divinitats, per exemple, el pare de Bhima era Vaiu, el déu del vent, de qui heretà la seva força.
(2) Nom de la casta sacerdotal hindú.
(3) Dimoni de la mitologia hindú.
(4) Bhima es caracteritza per la seva increïble força (Cf. nota 1)
Aquest és un relat que fa adonar-nos de la quantitat tan gran de tòpics, temes literaris i personatges arquetípics que compartim els pobles d'ascendència indoeuropea. Certament, en Bhima veiem reflectits personatges tan coneguts en el nostre imaginari occidental com Hèrcules o Sant Jordi i en Baka hi veiem algun dels monstres amb els quals es va enfrontar l'heroi grec en el decurs dels seus dotze treballs (l'Hidra de Lerna o el lleó de Nemea) o el drac que atemoreix la ciutat de Montblanc a la llegenda catalana.
